La Vida es Bella

Una autèntica joia del cinema. Mai havia vist una pel·lícula que m’hagi fet plorar tant. S’ha convertit definitivament la meua preferida.

vidabellaLa seua història transcorre durant els anys de la Europa nazi, en la que els jueus són perseguits arreu. Com ja sabeu, el partit nazi, amb Hitler al capdavant, emprengué una cruel lluita en contra el poble jueu, el col·lectiu homosexual i els malats amb deficiència mental. Aquests foren discriminats i posteriorment confinats en camps de concentració on eren forçats a treballar de manera molt dura. Finalment els camps de concentració es convertiren en camps d’extermini, i els allí reclosos foren assassinats de forma massiva. Un horror que es coneix amb el nom d’holocaust.

Van ser moltes les atrocitats ocorregudes durant els anys que ens precedeixen, però la pel·lícula no ens les mostra d’una manera punyent ni esfereïdora. L’argument es centra més aviat en com en Guido, un jueu italià, transforma la realitat i fa creure al seu fill Josué que tot allò és un joc. En això està la màgia d’aquest film i en el dinamisme que aquest pren des de la primera escena. També és digna de nombrar la manera en que Guido conquista la Dora (l’home aquest és l’amo!), i com ella, tot i no ser jueva, decideix acompanyar el seu home i el seu fill fins un mateix destí incert.

Us recomano de tot cor que la vegeu una tarda d’aquestes. Amb ella comprendreu que no tenim de què queixar-nos, que les penes que ens puguin passar no són res comparant amb les penes d’aquella gent. La vida és bella, passi el que passi, sempre que ens l’agafem amb l’optimisme d’aquest home extraordinari, en Guido.

Anuncis

3 pensaments sobre “La Vida es Bella

  1. eiiiiiii ia la mirarem apa ia ai comentat :P:P

    DIGI

  2. A mi també em va agradar moltíssim aquesta pel·lícula i també vaig plorar com una bleda. Penso que és una “oda” a la vida i a la felicitat.
    M’ha trucat la teua mare ara fa una estona i la veritat és que m’ha fet molta il·lusió. Ho sento però no vaig escoltar el contestador. Ja m’ha fet dinc cèntims de la teua trajectòria vital i estudiantil… Quan m’ha dit que portaves un piercing i que l’any passat havies fet unes quantes campanes m’he posat contenta… Sí, David, no rigues m’he posat contenta perquè de vagades s’ha de posar un punt rebel per poder sobreviure en aquesta jungla terrible… De totes maneres és molt important que estudies molt i que sigues el millor o almenys o intentes…Bé no et vull avorrir amb els meus discurses “maternalistes”… Envia’m fotos teues tens la meua adreça, jo també t’enviaré fotos dels meus menuts Guillem i Mar. Et recorda i t’aprecia moltíssim la teua profe tan dura i cruel de català.. Una abraçada ben forta per a tu i per a la teua mare!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s