La mort dels llibres (II)

Des del fracàs de la primera generació de llibres electrònics, s’ha parlat i s’ha pensat molt de com tornar-los a introduir al mercat. Està clar que la gent no llegirà llibres asseguda davant la pantalla de l’ordinador, amb la incomoditat que això suposa i el perjudicial que això és per als seus ulls. Per aquest motiu que amb l’alliberament al mercat de la segona generació dels llibres-e s’ha canviat completament la visió de la idea original.

Ja s’han començat a comercialitzar dispositius de la mida i el pes d’un llibre tradicional, que permeten la lectura de llibres electrònics guardats al seu interior. Òbviament, això suposarà poder-los portar allí on vulguem, i poder així llegir els nostres llibres on acostumàvem a llegir-los, ja sigui a un parc baix el sol o al llit abans d’adormir-nos. Això presenta una gran avantatja respecte als seus predecessors de primera generació.

Per una altra banda, també s’està investigant en com aconseguir que no se’ns casquin els ulls al llegir aquests llibres. La tecnologia que s’està desenvolupant actualment és la tinta electrònica, que imprimeix a la pantalla del dispositiu el text que volem llegir, sense cap tipus de retroil·luminació i sense consumir energia mentre el text està escrit (tan sols en consumeix quan es canvia de pàgina). Es pretén així aconseguir una lectura més agradable, similar a la tradicional.

llibre-e

El que em preocupa es que també s’han estat desenvolupant tecnologies per tal de “protegir” els drets d’autor d’aquests llibres (que també són extensibles a la música i les pel·lícules). Em refereixo al DRM, una tecnologia que gestiona els drets digitals dels documents i que dificultarà la copia d’aquests en gran mesura, guardant informació personal del “propietari” dels drets, i no deixant així que ningú que no sigui ell pugui llegir/reproduir aquestes obres.

Com us en podeu adonar, si es comercialitzen els llibres electrònics d’aquesta manera perdrem el dret de deixar un llibre a un amic! No li podrem deixar perquè només el podrem llegir nosaltres, i això és intolerable. Ara fa poc l’iTunes ha començat a treure la protecció DRM de les seves cançons per les queixes que ha rebut just per aquest motiu (i potser també perquè Amazon venia música sense DRM i venia més). No sé què passarà amb els llibres.

El que si que tinc clar és que si passés amb els llibres el que ha passat amb la música i les pel·lícules, les biblioteques ja no serien necessàries. La digitalització dels continguts musicals i audiovisuals ha permès la distribució ràpida i eficaç a través d’Internet d’una manera prou econòmica (bàsicament, gratis). Ara és molt més fàcil d’accedir a aquests continguts i això es nota en quant a que actualment s’escolta més música i es veuen més pel·lis que mai.

No sé si es llegiràn més llibres quan aquests es digitalitzin, però em sedueix la idea de poder portar tots els meus llibres sempre al damunt i a més poder ampliar la col·lecció amb uns quants clics i uns minuts d’espera mentre es descarrega la nova adqusició d’Internet. Això sí, sempre que conservem tots els drets que ens ofereixen els llibres tradicionals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s