Cómo nos venden la moto

comonos“Agotados por el trabajo, horrorizados por el paro, angustiados por el provenir, hechizados por la televisión, aturdidos por los tranquilizantes, los ciudadanos sufren un adoctrinamiento constante, invisible y clandestino”.

Aquesta és una de les moltes cites que he subratllat d’aquest llibre d’en Chomsky i en Ramonet. En ell es remarca que el criteri predominant de democràcia no és el que tots tenim al cap: la democràcia en la qual “la gent té al seu abast els recursos per participar de manera significativa en la gestió dels seus assumptes particulars [i en la que] els medis d’informació són lliures i imparcials”. Per desgràcia, la realitat és ben diferent i el concepte de democràcia en el que estem vivint és una democràcia en la qual ” no s’ha de permetre que la gent es faci càrrec dels seus propis assumptes, a la vegada que els medis d’informació han d’estar forta i rígidament controlats”.

Així doncs, en aquestes societats “democràtiques” es pot distingir una clara divisió social entre una classe especialitzada encarregada de dirigir i controlar, i el que anomenaríem “el ramat desconcertat”, la major part de la població que és incapaç de gestionar els seus interessos i que per això simplement fan el paper d’espectadors.

És en aquest context on els mitjans de comunicació entren en joc. La seua tasca és la de fabricar opinió, tergiversar la informació i avivar la por per tal de desviar l’atenció dels problemes i així mantenir el ramat domesticat. Més que informar, desinformen, per així exercir com el més important element de control.

L’obra també posa en evidència la manera en la que la imatge en directe pròpia de la televisió ha substituït la veracitat, la precisió i la comprensió dels fets pròpies dels medis tradicionals. Sembla ser que pel simple fet de presenciar un esdeveniment ja siguéssim capaços de conèixer-ne les causes i calcular-ne les conseqüències. És una manera més de relegar-nos a ser simples espectadors i evitar que participem de manera activa.

Com podeu comprovar, un llibre que dóna molt per pensar. Esquet però amb molt de suc.

+info | [FILOSOFEM]

Anuncis

Un pensament sobre “Cómo nos venden la moto

  1. xeikkk noi k te komento d’aki del portatil bueno k tu tas x la cuinaa kom si fosi raro ekk es coña no t’anfados k astas x no se on xDxD bueno ek ai de pira kapa kasa meue okk aki te dixo lo komentarii i te diixo k tambe men baig kapa kasaaaa
    bueno ek kuidat noii dew

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s