El “secret” de la felicitat

Tothom correm darrera la felicitat però sembla que a molts se’ns escapa. Cansats i insatisfets, ens trobem davant un carreró sense sortida, sense saber cap on tirar, ni què fer.

En una societat com aquesta, (casi) tots tenim les necessitats bàsiques cobertes, i per tant ningú sofreix per la fam ni per la intempèrie, autèntics problemes a altres llocs. Així doncs, quin n’és l’impediment? Per què aquesta insatisfacció?

En la meua humil opinió, som estúpids. Ens preocupa tot, els errors del passat, el que ens espera en el futur, el que pensen els altres del que fem i el que deixem de fer… Som estúpids perquè seguim les estúpides normes d’aquesta societat, que no ens deixen ser nosaltres.

A més, molts busquem la felicitat en l’acumulació de bens. Sempre volem més i més, però mai sabem el que volem. D’altres la busquem en el plaer, i passem les nits entre braços d’homes i dones desconeguts. Però això no ens porta enlloc, sols a un buit que sentim en el fons del nostre cor.

Arribats a aquest punt, ens hem de replantejar les coses. Hem oblidat el feliços que érem de petits, assaborint al màxim el temps de joc i sense cap altra preocupació. Ens hem fet grans, però això no és cap impediment per ser feliços.

La felicitat és l’alegria d’estar vius, i s’hi pot ser sense tindre res. Hem de ser capaços de no angoixar-nos per res, no tenir por a res, i ser el suficientment decidits per fer el que volem fer i no el que ens imposen (ser lliures). És a dir, el que Timón i Pumba ja cantaven el seu dia: Hakuna Matata!

La felicitat no és tan sols un xut de dopamina que ens proporciona el cervell, sinó que és l’objectiu primordial de tot ésser humà, l’objectiu final de tota la humanitat, per dir-ho de alguna manera. I ens trobem amb que molts han desistit i s’han cregut que en la vida no tothom pot ser feliç.

No som valents i no ens atrevim a desafiar la vida. Som capaços de molt més, però ningú exprimeix els seus dies al màxim. Tenim por a fer el que volem, pensem que ho podem fer en un altre moment o que simplement no som capaços de fer-ho. I això és un error del que no ens en donarem compte fins el final de les nostres vides.

Així doncs, qui veus al matí quan et mires a l’espill? Una persona decidida en viure aquell dia com si fos l’últim, o una ànima en pena que, per carència de voluntat i imaginació, deambula per la vida sense sortir de la rutina, imitant els altres com una ovelleta, i sense sortir de la seguretat que el seu corral li ofereix?

Senzillament, val la pena.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s