L’Alquimista

Ara farà un temps vaig conèixer una noia que volia agafar el mateix bus que jo fins Roncesvalles. Es deia Mònica, era guapa i tenia quelcom a la mirada que la feia especial. Estava asseguda llegint un llibre i no recordo com vam començar a parlar. Per algun motiu vaig voler-li ensenyar un dels llibres que portava dins la bossa, doncs la conversa m’havia recordat alguna cosa que havia llegit de feia un temps a El Peregrino de Compostela. Al passar-li el llibre va somriure i em va dir entusiasmada que ella n’estava llegint el que seria la segona part.

Ara, i amb tot el que he viscut des de llavors, encara no entenc moltes de les coses que em va transmetre aquella noia durant tot el temps que vam compartir Camí, però ara veig que aquell primer encontre hi va tindre molt a veure. Un exemplar de l’Alquimista, el llibre que em va ensenyar aquell dia, reposa ara sobre el meu llit, recent acabat de llegir. El vaig adquirir intercanviant-lo a una fira, però no l’havia començat fins fa uns dies.

El protagonista del llibre és un pastor que busca fer realitat el seu somni, desenterrar el seu tresor. Al llarg del camí va aprenent tota una sèrie de lliçons i descobreix d’altres riqueses que el destí li tenia preparades, i que omplen la seua vida. El missatge que transmet és clar: tingues el coratge de viure com un heroi, com si la teua vida fos una Llegenda, o aquesta et fotrà una patada al cul i en viuràs la resta lamentant-te del que haguessis pogut fer si haguessis tingut el valor.

Això ja ho tenia molt clar en aquell moment, en el que justament estava vivint, com aquella noia, un trosset de la meua Llegenda Personal. El que no em podia imaginar era que aquell fos l’inici d’una amistat que m’ensenyaria a percebre la vida d’una manera més subtil, a entendre el Llenguatge Universal de tot el que ens envolta. Ella em va ensenyar a parlar amb el meu cor, a saber què li passa i entendre què vol dir-me. Durant el camí vaig entrar en contacte amb tot, em sentia realment viu per primera vegada, portava l’Ànima Universal dins meu. Tot el llibre de l’Alquimista viscut en primera persona, això va ser el meu Camí de Santiago. Li estic molt agraït per haver-me ajudat a que fos així. Moltes gràcies, Mònica!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s