Metàfora

Roberto se apoyó sobre el marco de la puerta y desenfocó la mirada hacia la calle. Los coches pasaban. Algunos aceleraban adelantándose a los que, por el contrario se desplazaban a paso de hombre. Unos y otros se detenían en el semáforo de la esquina.

Se le ocurrió pensar que así era su vida: muchísimos hechos pasando desenfocados, algunos increíblemente rápidos, otros demasiado lentos, pero todos pasando y pasando en incansable carabana.

«Qué tonto sería que un hecho se quedara detenido a mitad del camino, interrumpiendo el paso de los que siguen -pensó-. Y, sin embargo, a veces mi vida se parece mucho a un gran estancamiento…»

[…]

Vio los coches que circulaban más espaciados: uno gris, otro azul y otro blanco, una camioneta marrón, una moto, un coche enormemente negro, y luego, durante unos instantes, nada.

De pronto, la calle estaba vacía de coches.

De pronto, su mente estaba vacía de pensamientos.

Se sintió sereno, y su sonrisa se extendió a cada músculo de su cara. […] Todo su universo estaba conformado por él, la calle y el descubrimiento del vacío.

Amarse con los ojos abiertos, Jorge Bucay y Silvia Salinas

Sobre la democràcia inclusiva

Des de fa un temps estic llegint-me Hacia una democrácia inclusiva, de Takis Fotopoulos. És un llibre espès, dels que t’has de llegir quatre vegades les pàgines per entendre alguna cosa, però m’agrada. Es tracta d’una proposta que m’inspira, doncs parla de com fer-ne d’aquesta societat, una societat horitzontal, conscient i democràtica.

Sol he llegit el primer capítol, que parla de com l’economia de mercat s’ha anat endinsant en les nostres vides i ens ha convençut, en sols 200 anys, de que les injustícies que aquesta comporta sobre la societat són les que hi ha i no s’hi pot fer res. Aquest n’és un extracte, en el que cita a Polanyi, i que descriu clarament com ens hem deixat vendre:

El treball i la terra no són una altra cosa que els mateixos sers humans dels que consta tota societat i els entorns naturals en els quals ella existeix; incloure treball i terra en els mecanismes de mercat significa subordinar la substància mateixa de la societat a les lleis del mercat.

Si us pica la curiositat, podeu saber-ne més d’aquest projecte veient aquest vídeo. És una entrevista a l’autor del llibre, que jo mateix he ajudat a subtitular (feu clic sobre CC per seleccionar els subtítols en català o castellà):

+info | democraciainclusiva.org

Dolça revolució, revolució juganera

Avui, mirant la infinitat d’artícles que tenia pendents per llegir, me n’he quedat amb dos. Un és una entrevista que parla sobre una planta medicinal, l’estèvia, i l’altre parla de la popularització del programari lliure i la nova forma de treballar que té al darrera. Poden parèixer articles de temes molt distants, però tenen un punt comú que els fa interessants…

18 de març: recorda, mai m’oblidis

Recorda tots els fets del curs passat, quan milers d’estudiants recorríem els carrers per fer sentir les nostres veus, per sobre d’aquells que les volien fer callar i, així, evitar que la societat fos conscient del que estava passant. Volien evitar que la societat sabés que estaven transformant les nostres universitats públiques en universitats neoliberals, controlades i dirigides per uns quants. Recorda quan tots cridàvem un mateix lema: ATURAR EL DETERIORAMENT DE L’ UNIVERSITAT PUBLICA!

Recorda les desenes de facultats ocupades, les aules, els rectorats i els passadissos. Per la necessitat de crear un espai de discussió, reflexió i coneixement que no ens volien donar. No volien que penséssim, ni discutíssim, ni coneguéssim, ni reflexionéssim ni que opinéssim sobre els canvis que s’estaven produint al sistema educatiu d’aquest país i la resta d’Europa.

Recorda el 18 de març, el dia en que no van poder amagar més quins eren els seus mètodes per imposar les seves decisions i demostrar a mans de qui està el poder! Recorda com et perseguien pels carrers, com varen assetjar el barri del born per apallissar tothom qui tenia una opinió diferent a la seva! Recorda el desallotjament violent del rectorat de la UB!

Ens digueren que tot el que denunciàvem era mentida, tanmateix, un any més tard, ja es comença a veure quina és la realitat:

  • El preu de les matricules ha augmentat considerablement. Els nous crèdits ECTS són un 33% de mitjana més cars que els antics. En el cas de Medicina l’augment ha estat del 45,89%.
  • Declaració de muntanyà: Els rectors volen ser nomenats per agents externs a la universitat (en substitució de la votació ja poc democràtica actualment en vigor, en la que ja no hi tenim massa participació). Volen que el Claustre de les universitats de Catalunya (òrgan de màxima representació de la comunitat universitària) deixi de ser un òrgan executiu i decisori.
  • L’estratègia 2015 del govern espanyol pretén potenciar els préstecs renda.
  • Els exàmens de setembre d’estudiants de grau han estat suprimits.
  • La generalitat ha reduït un 8% el finançament a les universitats.
  • La UAB pretén reduir un 3% el personal acadèmic.
  • La UAB ha realitzat convenis amb Banco Santander, La Caixa, Telefónica, Repsol YPF, El Corte Inglés, SGAE entre d’altres. (però no us preocupeu, segur que no intervindran en les decisions de la universitat…).
  • 4 vicerectors de la UB han dimitit per falta de democràcia.

Avui haurà una concentració a les 7 de la tarda, davant de Plaça Catalunya, en Contra de l’imposició d’una Universitat Neoliberal.

m’informa per correu | la Mònica

El Sembrador d’Estels

El “Sembrador d’Estels ” es una estàtua que està a Kaunas, Lituania. Durant el dia pot passar desapercebuda, un bonze més, herència de l’època soviètica.

El "Sembrador d'Estels" quan és de dia

De nit es fa la màgia, i el seu nom passa a tindre sentit… És el “Sembrador d’Estels”!!

No paris de sembrar estels, encara que siguin invisibles a simple vista...

vist a | decreixement.net