L’Alquimista

Ara farà un temps vaig conèixer una noia que volia agafar el mateix bus que jo fins Roncesvalles. Es deia Mònica, era guapa i tenia quelcom a la mirada que la feia especial. Estava asseguda llegint un llibre i no recordo com vam començar a parlar. Per algun motiu vaig voler-li ensenyar un dels llibres que portava dins la bossa, doncs la conversa m’havia recordat alguna cosa que havia llegit de feia un temps a El Peregrino de Compostela. Al passar-li el llibre va somriure i em va dir entusiasmada que ella n’estava llegint el que seria la segona part.

Ara, i amb tot el que he viscut des de llavors, encara no entenc moltes de les coses que em va transmetre aquella noia durant tot el temps que vam compartir Camí, però ara veig que aquell primer encontre hi va tindre molt a veure. Un exemplar de l’Alquimista, el llibre que em va ensenyar aquell dia, reposa ara sobre el meu llit, recent acabat de llegir. El vaig adquirir intercanviant-lo a una fira, però no l’havia començat fins fa uns dies.

El protagonista del llibre és un pastor que busca fer realitat el seu somni, desenterrar el seu tresor. Al llarg del camí va aprenent tota una sèrie de lliçons i descobreix d’altres riqueses que el destí li tenia preparades, i que omplen la seua vida. El missatge que transmet és clar: tingues el coratge de viure com un heroi, com si la teua vida fos una Llegenda, o aquesta et fotrà una patada al cul i en viuràs la resta lamentant-te del que haguessis pogut fer si haguessis tingut el valor.

Això ja ho tenia molt clar en aquell moment, en el que justament estava vivint, com aquella noia, un trosset de la meua Llegenda Personal. El que no em podia imaginar era que aquell fos l’inici d’una amistat que m’ensenyaria a percebre la vida d’una manera més subtil, a entendre el Llenguatge Universal de tot el que ens envolta. Ella em va ensenyar a parlar amb el meu cor, a saber què li passa i entendre què vol dir-me. Durant el camí vaig entrar en contacte amb tot, em sentia realment viu per primera vegada, portava l’Ànima Universal dins meu. Tot el llibre de l’Alquimista viscut en primera persona, això va ser el meu Camí de Santiago. Li estic molt agraït per haver-me ajudat a que fos així. Moltes gràcies, Mònica!

Anuncis

Torno a ser aquí

Després d’una bona temporada sense escriure res al blog, crec que ja es hora de que torni a deixar constància d’alguna de les idees que em ronden pel cap per alguna banda.

No és una decisió fortuïta. Ahir per la nit vaig conèixer una noia estudiant a la sala d’estudi que em llegia textos escrits per ella i un d’un altre noi. Jo li vaig llegir El Secret de la felicitat, d’aquest mateix blog. Me’n vaig donar compte del munt de coses que tinc per contar, sobretot ara, que he tornat del viatge més espectacular de la meua vida.

No n’havia parlat al blog, però aquest estiu he fet el Camí de Santiago, des de St Jean fins Finisterra. No descriuré ara tot el que vaig viure, però va ser d’una intensitat tan gran que em va canviar per complert. Pot ser és per això que no he escrit durant tots aquests mesos, perquè necessitava aclarir idees i renovar-les després de tot el que vaig viure. Ara tampoc tinc gaire clares les coses, però no importa. En realitat, és millor així, significa que no tinc un camí marcat, que el vaig traçant a mesura que camino, que estic obert a tot el que vingui, que estic atent. En una sola paraula, que sóc viu. Benvinguts de nou.

Llibres Gener-Març ’09

El sabio vagabundo (Robert Van de Weyer). Una recopilació d’històries, paràboles, fàbules i llegendes tradicionals, totes amb un sentit moral en el seu interior.

Los cuentos de Beedle el Bardo (JK Rowling). Un llibre petitet que va treure l’autora dels Harry Potter. Quan vaig veure el cartell fora de la llibreria vaig embogir, vaig entrar i el vaig comprar per 10 euros. Amb una hora ja l’havia llegit, i llavors em feien llàstima els diners, sort que van destinats a una causa justa.

Inteligencia Emocional (Daniel Goleman). Un llibre espès i llarg, però molt interessant. Parla de que el coeficient intel·lectual no importa més que les capacitats que té la persona de comunicar-se i relacionar-se amb els altres. Amb aquest llibre explica els perquès de les emocions i insisteix en que aquestes s’haurien d’ensenyar a reconèixer i controlar des de petits.

Cómo nos venden la moto (Noam Chomsky i Ignacio Ramonet). “Pequeño pero matón”. És molt curt, però molt contundent. Costa de llegir perquè s’ha d’anar assimilant tot el que aquest llibre té per oferir-nos, però val molt la pena fer l’esforç, doncs et canvia totalment la concepció de democràcia en la que representa que vivim. Ja en vaig fer una ressenya.

Els pilars de la terra (Ken Follett). Pareix un totxo de llibre però es fa molt amè perquè s’avança amb rapidesa sobretot si t’identifiques amb algun personatge. Té una forma de narrar peculiar, dedicant fragments a cadascun dels personatges, la seua implicació en la història i què els passa pel cap. A més, et trobes de tot: monjos, proscrits, constructors de catedrals, senyors de la noblesa, princeses, i per això dóna una visió molt àmplia del que era l’edat medieval, en la que transcorre la narració.

El peregrino de Compostela (Paulo Coelho). El vaig intercanviar per una cervesa ecològica al mercat d’intercanvi de Valls. És una novela que tracta del camí que fa un mag fins arribar a Santiago, en el que descobreix lliçons que li canviaran la vida per sempre.

Pel·lícules Desembre-Febrer ’08/09

  • La Vida es Bella. S’ha convertit en la meua preferida. Ja vaig comentar-la el seu dia.
  • Salvador Puig Antich. També és una pel·lícula històrica per plorar, però aquesta la vam viure a casa.
  • El Club de los Suicidas. Comèdia d’en Fernando Tejero, amb això ho dic tot.
  • El Rey León. Una pel·lícula que realment m’ha marcat molt. Té un significat molt més profund del que vaig poder entendre quan era nen. Ja ho sabeu: Akhuna Matata, visqueu i sigueu feliços.
  • El Gran Dictador. És una pel·lícula del Chaplin, una paròdia al nazisme. És especialment interessant el troç final, en el que Chaplin fa un discurs molt emotiu.
  • El Señor de los Anillos, El Retorno del Rey. Versión extendida. 4h 12min de pel·li. No dic res més.
  • Efecto Mariposa. Una passada de pel·lícula. Sóc com les que m’agraden dels viatges en el temps: El enigma de Jerusalem i Dejà Vu. També vaig veure la segona part i no val res.
  • La Revolta Permanent. Un documental produït per Lluís Llach que ens recorda els successos ocorreguts a Vitòria el 3 de març de 1976. Testimonis, familiars de les víctimes i el mateix Lluís ens parlen d’aquell dia, i aquest també ens explica com algunes de les seues cançons estan inspirades en aquells successos. Us el recomano de tot cor.

Música Novembre-Gener ’08/09

Estrenem secció, nois (i noies). Doncs sí, me n’he donat compte que des de que tinc una connexió a Internet “decent” escolto molta més música i no passa un mes que no descobreixi un grup nou per alguna web o me’l recomani algú. És per això que vull compartir amb vosaltres el que em sembla tota la música que passa per les meues orelles.

Segons last.fm, el ranking dels grups que he escoltat més aquests últims tres mesos han estat aquests:

  1. Amaral. La seua cançó Kamikaze ha estat la més escoltada (no sé què em passa amb aquesta cançó…). I bé, això, que són bons i m’agraden molt.
  2. Extremoduro.  Des de que vaig anar al concert que ho escolto molt més, sobretot cançons tan “xules” com Ama, ama, y ensancha el alma, Primer movimiento: el sueño i Salir.
  3. Mägo de Oz. Que queda relegat al tercer lloc. És possible que estigui canviant el tipus de música que solia escoltar? Recordo que no fa molt de temps (un any) l’escoltava al despertar-me i fins que no anava a dormir no l’apagava.
  4. Evanescence. He escoltat molt cançons com My immortal, My last breath i Everybody’s fool. Molt bones totes elles.
  5. Maná. No tant però també.

A més, aquest mes he ampliat la meua biblioteca musical amb:

  • Nightwish. Boníssim! M’ho va recomanar un del last.fm i està molt bé. Paregut a Mägo de Oz però amb anglès.
  • Luar na Lubre. És un grup gallec que toca adaptacions de cançons tradicionals i no tant tradicionals (com la de Os animais, jajaja). Us recomano especialment el tema Tu gitana.
  • Tears for Fears. Banda anglesa que també està bé. M’agrada Mad world, sobretot per la lletra.
  • AC/DC. Ja que recentment han tornat a la càrrega, he volgut escoltar alguns dels seus treballs anteriors. Highway to Hell i Back in Black són mítiques!
  • Evanescence. Me n’he donat compte de que em faltava un disc, Origin.
  • Lax’n’Busto. He escoltat una mica el disc Objectiu: la lluna.
  • The Flaming Lips. El seu àlbum Zaireeka està composat per quatre discs que s’han de reproduir simultàniament. M’ho vaig passar molt bé mirant de “quadrar-los” per que sonessin tots alhora.

La Vida es Bella

Una autèntica joia del cinema. Mai havia vist una pel·lícula que m’hagi fet plorar tant. S’ha convertit definitivament la meua preferida.

vidabellaLa seua història transcorre durant els anys de la Europa nazi, en la que els jueus són perseguits arreu. Com ja sabeu, el partit nazi, amb Hitler al capdavant, emprengué una cruel lluita en contra el poble jueu, el col·lectiu homosexual i els malats amb deficiència mental. Aquests foren discriminats i posteriorment confinats en camps de concentració on eren forçats a treballar de manera molt dura. Finalment els camps de concentració es convertiren en camps d’extermini, i els allí reclosos foren assassinats de forma massiva. Un horror que es coneix amb el nom d’holocaust.

Van ser moltes les atrocitats ocorregudes durant els anys que ens precedeixen, però la pel·lícula no ens les mostra d’una manera punyent ni esfereïdora. L’argument es centra més aviat en com en Guido, un jueu italià, transforma la realitat i fa creure al seu fill Josué que tot allò és un joc. En això està la màgia d’aquest film i en el dinamisme que aquest pren des de la primera escena. També és digna de nombrar la manera en que Guido conquista la Dora (l’home aquest és l’amo!), i com ella, tot i no ser jueva, decideix acompanyar el seu home i el seu fill fins un mateix destí incert.

Us recomano de tot cor que la vegeu una tarda d’aquestes. Amb ella comprendreu que no tenim de què queixar-nos, que les penes que ens puguin passar no són res comparant amb les penes d’aquella gent. La vida és bella, passi el que passi, sempre que ens l’agafem amb l’optimisme d’aquest home extraordinari, en Guido.

Concert d’Extremo a Lleida

Ahir els d’Extremoduro es van passar per Lleida i vaig anar a veure’ls amb un parell de companys de la uni. El conciert va estar molt bé: la veritat es que per tenir l’edat de ma mare van donar molta canya dalt l’escenari i van estar tocant un bon rato.

Van fer totes les cançons de l’últim disc (estan de promoció) i moltes dels anteriors (A Fuego, Jesucristo García, etc.), així que va ser un concert molt complert.

També ho he publicat a: last.fm.

Benvinguts!

La vida a la xarxa és molt estressant: tot és un desgabell. Et fas un compte al fotolog perquè tots els teus amics en tenen un i tu no pots ser menys i el vas actualitzant sovint. Et fas un patatabrava per poder-te baixar apunts de la universitat i acabes fent-te un espai allí i vas publicant al blog que t’ofereix. Et fiques al last.fm per coneixer grups nous i et baixes el plugin que registra totes les cançons que vas escoltant i les envia a la web. Tens un video que vols que la gent vegi i el penges al youtube. Tot repartit entre una desena de pàgines web que a més no estan comunicades entre sí ni entre els altres milers de pàgines que també ofereixen blogs, espais i espai per ficar fotos.

De totes formes, la web s’empapa de tu i, sempre que això no interflueixi amb la vostra privacitat, és bo o almenys interessant. La web abans s’assemblava massa a qualsevol altre mitjà de comunicació tradiccional. Els emissors sempre eren els mateixos (els acaudalats) i els receptors no tenien molta oportunitat de dir-hi res. Ara les noves tendències ens han portat a una web molt més social, molt més participable, però com estava dient més amunt, encara més desordenada.

Em presento, sóc David i aquest és el blog on aniré penjant tota l’activitat pública que realitzo a la web. Tots els articles dels meus blogs o les participacions a blogs d’altres estaràn aquí, així que ja us hi podeu anar passant ben sovint. Benvinguts.