Sobre la democràcia inclusiva

Des de fa un temps estic llegint-me Hacia una democrácia inclusiva, de Takis Fotopoulos. És un llibre espès, dels que t’has de llegir quatre vegades les pàgines per entendre alguna cosa, però m’agrada. Es tracta d’una proposta que m’inspira, doncs parla de com fer-ne d’aquesta societat, una societat horitzontal, conscient i democràtica.

Sol he llegit el primer capítol, que parla de com l’economia de mercat s’ha anat endinsant en les nostres vides i ens ha convençut, en sols 200 anys, de que les injustícies que aquesta comporta sobre la societat són les que hi ha i no s’hi pot fer res. Aquest n’és un extracte, en el que cita a Polanyi, i que descriu clarament com ens hem deixat vendre:

El treball i la terra no són una altra cosa que els mateixos sers humans dels que consta tota societat i els entorns naturals en els quals ella existeix; incloure treball i terra en els mecanismes de mercat significa subordinar la substància mateixa de la societat a les lleis del mercat.

Si us pica la curiositat, podeu saber-ne més d’aquest projecte veient aquest vídeo. És una entrevista a l’autor del llibre, que jo mateix he ajudat a subtitular (feu clic sobre CC per seleccionar els subtítols en català o castellà):

+info | democraciainclusiva.org

Anuncis

Concentració davant la Borsa de Barcelona

img_0621

El dijous 26 un grup de suport a l’Enric Duran va convocar una concentració davant la Borsa de Barcelona per demanar la seua excarceració i protestar en contra del sistema capitalista. En van armar una de grossa, com podreu veure en aquest vídeo, i és per això que m’estranya que no s’hagi dit res enlloc, ni a les notícies de la televisió ni als diaris que he llegit. Serà que els medis volen evitar a tota costa que això surti a la llum?

També és especialment interessant una entrevista feta a dues noies del Col·lectiu Crisi, Anaïs i Marta, en la que expliquen el perquè de les publicacions, Crisi i Podem, i l’empresonament de l’Enric. La podeu descarregar des del següent enllaç: entrevista a l’Anaïs i la Marta.

I per últim dir-vos que l’Enric ha publicat un llibre, titulat Abolim la banca, en el que narra els fets ocorregunts abans i durant la publicació dels diaris mencionats. És un “testimoni d’un activista que ha desafiat el poder”. El venen a qualsevol llibreria, tot i que m’ha costat bastant de trobar perquè a moltes estava exhaurit.

ACTUALITZAT 8/ABRIL: Ha hagut algun problema amb el vídeo del youtube (l’han censurat), i fins que no he tingut l’enllaç del vídeo a blip.tv no estava disponible. També he trobat aquest programa de de Radio V de Vivienda en el que entrevisten la mare de l’Enric!

Llibertat per l’Enric!

Llibertat per l'Enric!
Hi ha un noi a presó a causa dels seus ideals, de les seues ganes de canvi i els seu bon parell d’ous. És l’Enric Duran, el que va “robar” tants de milers d’euros als bancs i de qui ja parlava a No em puc quedar callat. Està a presó provisional sense fiança en espera de judici, que pot fer esperar fins a dos anys, ja que el jutjat número 29 de Barcelona considera que existeix risc de fuga.

És una mesura desproporcionada, doncs l’Enric no ha fet mal a ningú, tan sols els hi deu un bon grapat d’euros a la banca, i és per això que avui a les vuit de la tarda hi ha una manifestació davant la Borsa de Barcelona per demanar la seua llibertat. A més s’estan enviant cartes i faxos als jutjats per donar suport al recurs presentat per l’advocat de l’Enric davant el jutge perquè reconsideri el tema de la fiança.

Si voleu conéixer els motius que van impulsar a aquest noi per portar a fi les seues accions, he trobat un vídeo que està molt bé i que podeu veure des d’aquí: Insubmís a la banca.

Cómo nos venden la moto

comonos“Agotados por el trabajo, horrorizados por el paro, angustiados por el provenir, hechizados por la televisión, aturdidos por los tranquilizantes, los ciudadanos sufren un adoctrinamiento constante, invisible y clandestino”.

Aquesta és una de les moltes cites que he subratllat d’aquest llibre d’en Chomsky i en Ramonet. En ell es remarca que el criteri predominant de democràcia no és el que tots tenim al cap: la democràcia en la qual “la gent té al seu abast els recursos per participar de manera significativa en la gestió dels seus assumptes particulars [i en la que] els medis d’informació són lliures i imparcials”. Per desgràcia, la realitat és ben diferent i el concepte de democràcia en el que estem vivint és una democràcia en la qual ” no s’ha de permetre que la gent es faci càrrec dels seus propis assumptes, a la vegada que els medis d’informació han d’estar forta i rígidament controlats”.

Així doncs, en aquestes societats “democràtiques” es pot distingir una clara divisió social entre una classe especialitzada encarregada de dirigir i controlar, i el que anomenaríem “el ramat desconcertat”, la major part de la població que és incapaç de gestionar els seus interessos i que per això simplement fan el paper d’espectadors.

És en aquest context on els mitjans de comunicació entren en joc. La seua tasca és la de fabricar opinió, tergiversar la informació i avivar la por per tal de desviar l’atenció dels problemes i així mantenir el ramat domesticat. Més que informar, desinformen, per així exercir com el més important element de control.

L’obra també posa en evidència la manera en la que la imatge en directe pròpia de la televisió ha substituït la veracitat, la precisió i la comprensió dels fets pròpies dels medis tradicionals. Sembla ser que pel simple fet de presenciar un esdeveniment ja siguéssim capaços de conèixer-ne les causes i calcular-ne les conseqüències. És una manera més de relegar-nos a ser simples espectadors i evitar que participem de manera activa.

Com podeu comprovar, un llibre que dóna molt per pensar. Esquet però amb molt de suc.

+info | [FILOSOFEM]