16 d’abril mogut

Vilafranca del Penedès

Que la crisi la paguin els rics!
Que la crisi la paguin els rics!

El dijous 16 d’abril l’Esquerra Independentista de Vilafranca del Penedès ha ocupat simbòlicament dues caixes del centre de la vila per tal d’assenyalar-les com a unes de les culpables de la situació econòmica que s’està vivint.

En primer lloc, s’ha accedit a l’interior de la central de Caixa Penedès amb una pancarta amb el lema ‘Caixa Penedès: 80.000.000 d’euros de benefici al 2008. Que la crisi la paguin els rics!’ i s’han repartit fulletons informatius.

Seguidament, s’ha ‘ocupat’ la sucursal de ‘La Caixa’ situada a prop de la plaça de la Vila. A l’interior, s’ha desplegat una altra pancarta amb el lema ‘Capitalisme és crisi. Nacionalitzem els bancs’ i s’han cridat consignes com *’Que la crisi la paguin els rics’, ‘Els lladres són els bancs! Llibertat Enric Duran!’ o ‘Capitalisme és crisi! No a l’Europa del Capital!’.* I s’han tornat a repartir fulletons informatius a dins i fora de l’entitat bancària.

El dijous 16 d’abril l’Esquerra Independentista de Vilafranca del Penedès ha ocupat simbòlicament dues caixes del centre de la vila per tal d’assenyalar-les com a unes de les culpables de la situació econòmica que s’està vivint.

En primer lloc, s’ha accedit a l’interior de la central de Caixa Penedès amb una pancarta amb el lema ‘Caixa Penedès: 80.000.000 d’euros de benefici al 2008. Que la crisi la paguin els rics!’ i s’han repartit fulletons informatius.

Seguidament, s’ha ‘ocupat’ la sucursal de ‘La Caixa’ situada a prop de la plaça de la Vila. A l’interior, s’ha desplegat una altra pancarta amb el lema ‘Capitalisme és crisi. Nacionalitzem els bancs’ i s’han cridat consignes com ‘Que la crisi la paguin els rics’, ‘Els lladres són els bancs! Llibertat Enric Duran!’ o ‘Capitalisme és crisi! No a l’Europa del Capital!’. I s’han tornat a repartir fulletons informatius a dins i fora de l’entitat bancària.

Amb aquest mena d’accions es pretén denunciar les conseqüències de la crisi sobre la classe treballadora, i alhora assenyalar els culpables d’aquesta situació. Així, les activistes de l’Esquerra Independentista han volgut deixar clar que “ens oposem a pagar nosaltres la crisi que han provocat ells” i acusen el govern espanyol de fer polítiques al servei dels més poderosos, donant ajudes econòmiques multimilionàries als bancs i caixes sense demanar res a canvi, mentre el mateix govern no mou un dit per evitar els comiats massius que s’estan produint arreu del país els darrers mesos. I mentre quasi un milió de treballadors pateixen atur avui als Països Catalans, “els governs suposadament d’esquerres mantenen les retallades socials, i segueixen privatitzant serveis socials, ensenyament i sanitat”.

Tarragona

tarragona
Nacionalitzem la banca

Amb aquest mena d’accions es pretén denunciar les conseqüències de la crisi sobre la classe treballadora, i alhora d’assenyalar els culpables d’aquesta situació. A Tarragona, els col·lectius i organitzacions participants han volgut deixar clar que “ens oposem a pagar nosaltres la crisi que han provocat ells”. Els participants acusen “al govern espanyol dels més de 900.000 treballadors i treballadores dels Països Catalans que són a l’atur. Milers de persones han perdut els seus habitatges i centenars de milers més encaren greus dificultats per fer front a hipoteques i lloguers. Molts milers de persones deixaran de cobrar els propers mesos cap mena de prestació d’atur. Ara es fa més evident encara que les polítiques neoliberals antisocials implantades els darrers anys per tots els governs han empitjorat les proteccions socials i han afavorit l’enriquiment d’uns pocs a costa de tots nosaltres.”

A Tarragona, aquest matí l’assemblea d’Endavant (OSAN) ha repartit octavetes a les cues de l’atur animant a l’organització dels aturats. Poc més tard, han realitzat diversos murals al centre de la ciutat amb el lema “Capitalisme és crisi” i convocant a la propera manifestació del primer de maig. Al migdia una vintena de persones, de diverses organitzacions participants a la campanya “Que la crisi la paguin els rics”, s’han acostat a l’entitat bancària de la Caixa Tarragona a la Plaça Imperial, un cop allí han encartellat un paperògraf a l’exterior i acte seguit han omplert la façana d’adhesius a favor de la nacionalització de la banca. Alhora, també repartien octavetes i cridaven consignes contra les privatitzacions dels serveis, especialment de la banca. La jornada de lluita d’avui s’ha desenvolupat amb normalitat, i sense identificacions.

Universitat de Barcelona

Organitzem els parats
Organitzem els parats

Aquest matí un grup d’estudiantes s’ha sumat a la crida de lluita descentralitzada contra Bancs i Caixes promoguda per col·lectius anticapitalistes.

Així s’ha volgut assenyalar als bancs i les caixes com a responsables de la crisi mundial que vivim avui dia i de la qual n’estem patint les seves conseqüències.

Concretament s’ha encartellat els vidres de les oficines que tenen “la Caixa” i el Banc Santander a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. A més a més les estudiantes han inutilitzat els caixers automàtics, desplegat un pancarta i cridat diverses consignes contra els culpables de la crisi i el paper de les entitats financeres a la universitat. Car no es pot obviar que ambdues entitats són clars promotors de la mercantilització de la universitat que comportarà el procés de Convergència Europea. El Banc Santander és el principal creditor de la Universitat de Barcelona i “la Caixa” de la Universitat Pompeu Fabra.

vist a | kaosenlared.net

Concentració davant la Borsa de Barcelona

img_0621

El dijous 26 un grup de suport a l’Enric Duran va convocar una concentració davant la Borsa de Barcelona per demanar la seua excarceració i protestar en contra del sistema capitalista. En van armar una de grossa, com podreu veure en aquest vídeo, i és per això que m’estranya que no s’hagi dit res enlloc, ni a les notícies de la televisió ni als diaris que he llegit. Serà que els medis volen evitar a tota costa que això surti a la llum?

També és especialment interessant una entrevista feta a dues noies del Col·lectiu Crisi, Anaïs i Marta, en la que expliquen el perquè de les publicacions, Crisi i Podem, i l’empresonament de l’Enric. La podeu descarregar des del següent enllaç: entrevista a l’Anaïs i la Marta.

I per últim dir-vos que l’Enric ha publicat un llibre, titulat Abolim la banca, en el que narra els fets ocorregunts abans i durant la publicació dels diaris mencionats. És un “testimoni d’un activista que ha desafiat el poder”. El venen a qualsevol llibreria, tot i que m’ha costat bastant de trobar perquè a moltes estava exhaurit.

ACTUALITZAT 8/ABRIL: Ha hagut algun problema amb el vídeo del youtube (l’han censurat), i fins que no he tingut l’enllaç del vídeo a blip.tv no estava disponible. També he trobat aquest programa de de Radio V de Vivienda en el que entrevisten la mare de l’Enric!

Llibertat per l’Enric!

Llibertat per l'Enric!
Hi ha un noi a presó a causa dels seus ideals, de les seues ganes de canvi i els seu bon parell d’ous. És l’Enric Duran, el que va “robar” tants de milers d’euros als bancs i de qui ja parlava a No em puc quedar callat. Està a presó provisional sense fiança en espera de judici, que pot fer esperar fins a dos anys, ja que el jutjat número 29 de Barcelona considera que existeix risc de fuga.

És una mesura desproporcionada, doncs l’Enric no ha fet mal a ningú, tan sols els hi deu un bon grapat d’euros a la banca, i és per això que avui a les vuit de la tarda hi ha una manifestació davant la Borsa de Barcelona per demanar la seua llibertat. A més s’estan enviant cartes i faxos als jutjats per donar suport al recurs presentat per l’advocat de l’Enric davant el jutge perquè reconsideri el tema de la fiança.

Si voleu conéixer els motius que van impulsar a aquest noi per portar a fi les seues accions, he trobat un vídeo que està molt bé i que podeu veure des d’aquí: Insubmís a la banca.

No em puc quedar callat

(enllaç al vídeo)

Ho hem vist a les notícies. Potser n’hem parlat amb els amics i la família, amb els companys de classe o de feina, i potser fins i tot ens n’hem anat a manifestar pels carrers i les places. Estudiants de la Universitat de Barcelona han estat apallissats brutalment per les forces de l’estat, i això ens indigna profundament. Tots ho em vist en imatges que ens han fet ficar la pell de gallina. Però amb això comprenem realment el que està passant? La pantalla ens contesta les preguntes que ens passen pel cap?

Serà millor que ens fiquem en antecedents. Sabem que fa mesos que es fan manifestacions en contra del Pla Bolonya, que molts estudiants de la UB han ocupat les seues aules i que aquesta dissidència ha anat guanyant suport mediàtic durant tot aquest temps. Però per què ara aquest acte de violència desmesurada per part dels mossos d’esquadra? Quin haurà sigut el desencadenant? És possible que hagi estat una sola persona.

No sé si coneixereu el cas de l’Enric Duran. Els medis l’han anomenat el Robin dels bancs, ja que la seua gran gesta ha estat “l’expropiació” de 492.000€ a 39 entitats bancàries, a les que havia demanat crèdits que no pensava tornar. Una part d’aquests diners els va invertir en la publicació el 17 de setembre de 2008 d’un diari anomenat CRISI, d’un caire totalment anticapitalista i que explica com els bancs creen els diners del no-res, sent el sistema econòmic actual una gran mentida. En aquest diari el mateix Enric anunciava la seva acció de desobediència a les entitats bancàries i la reivindicava com a forma de insubmissió al sistema capitalista.

(Fes clic a la imatge per decarregar-te l'exemplar.)

(Fes clic a la imatge per descarregar-te l'exemplar.)

Desprès d’haver reivindicat públicament la seua estafa, l’Enric va desaparèixer del mapa. Cap indici, cap rastre, fins ara, que amb la publicació d’un segon número anomenat PODEM!, ha reaparegut públicament. Ho ha fet el 16 de març, en una roda de premsa al rectorat de la Universitat de Barcelona en el que explicava que l’endemà (dia 17) es distribuiria la continuació d’aquell primer diari publicat feia sis mesos. I així va ser, arreu de Catalunya i l’estat espanyol milers de voluntaris començaren a distribuir els 350.000 exemplars d’aquest diari que ens convida a fer un canvi de valors, a construir una nova societat post capitalista basada en el respecte al planeta i la primícia del benefici col·lectiu.

podem

(fes clic a la imatge per descarregar-te l'exemplar.)

L’Enric fou detingut el mateix dia, el dia 17, quan els mossos irromperen en el rectorat de la Universitat i se l’emportaren emmanillat i acusat d’estafa continuada. La matinada del dia 18, el dia en que van ser filmades les imatges que tots hem vist, la policia va tornar a actuar brutalment al mateix edifici, per desallotjar-lo dels estudiants que l’ocupaven des de feia quatre mesos, protestant en contra del Pla Bolonya.

Aquests van convocar per les 11:30 una roda de premsa i una concentració de protesta que ha acabat amb nombroses persones ferides i detingudes, així com una manifestació esporàdica a les 8 de la tarda que també ha acabat amb una càrrega policial d’una violència esgarrifosa.

Crec que als alts dirigents no els ha fet cap gràcia que un anarquista anés repartint diaris explicant a la gent que podem viure sense bancs, sense empreses multinacionals, sense diners i sense classe política i se n’han volgut desempallegar. I un cop s’hi havien ficat, han volgut matar dos pardals d’un sol tir i acabar també amb l’ocupació pel tema de Bolonya que també se’ls en anava de les mans.

També crec que els que controlen el “cotarro” tenen por. Tenen por d’un noi amb els collons ben posats, d’uns estudiants que han aguantat quatre mesos reivindicant la seua opinió, i de que això vagi a més. Potser sigui per això tanta violència i repressió policial. Ara bé, aquesta és tan sols la conclusió a la que he arribat jo. Pot ser estigui molt lluny de la realitat perquè no sóc un testimoni de primera persona ni estic ben informat: tota la informació en la que es basa aquest article ha estat recollida de la web i de correus que m’han enviat. Tan sols faig córrer la veu, no em podia quedar callat davant aquesta injustícia.

ACTUALITZAT 31/MARÇ: Enllaço un text que m’ha agradat molt i que crec que pot complementar aquest: Contra el Pla Bolònia i contra un estat policial.