Subscripció a blogs

Estic segur que us n’heu donat compte de la quantitat ingent de blogs que corren avui per la xarxa. N’hi ha de tot tipus: d’informàtica, d’humor, d’actualitat, de lliure pensadors, de cuina, de moda, de mascotes… Un sense fi de possibilitats al nostre abast, tantes que és difícil estar sempre al dia.

Icona identificativa dels canals web

Icona identificativa dels canals web

És per això que també s’han popularitzat tant els canals web (en anglès web feeds). Es tracten d’unes pàgines especials que recullen informació que s’actualitza constantment, ja siguin les entrades d’un blog o la cotització a la borsa. L’ús habitual que es fa d’ells és la subscripció als blogs, utilitzant aplicacions que a partir de la informació dels feeds informa a l’usuari de si hi ha hagut alguna actualització al blog o als blogs que estigui subscrit (havent-li proporcionat anteriorment els feeds d’aquests), i deixant-li llegir el seu contingut sense tindre d’accedir a ells.

Els feeds d’una pàgina o un blog es troben molt fàcilment, doncs normalment apareix la seua icona identificativa a la pàgina principal de molts llocs. També t’avisa el mateix navegador (el Firefox des de les primeres versions i l’IE desde la versió 7) amb la mateixa icona a la barra de la direcció. Tan sols fa falta fer clic a aquestes icones per accedir al feed.

Hi ha moltes maneres de sindicar-te a un lloc web, ja sigui mitjançant el navegador, el client de correu electrònic o sigui mitjançant una aplicació web.

Els lectors de feeds basats en la web estan molt bé perquè pots accedir a ells des de qualsevol ordinador (introduint una contrasenya, com si es tractés d’un compte de correu). L’aplicació web carrega els feeds dels llocs on estàs subscrit i te’n mostra les entrades noves.

Un d’aquests serveis és el que ofereix Google amb el seu Google Reader. Un cop registrat, tan sols fa falta donar-li les direccions (URLs) dels feeds que vols seguir i aquest els anirà comprovant per si hi ha nou contingut. Quan n’hi hagi, seràs informat i podràs llegir (o reproduir en el cas dels podcasts) les entrades noves, sense la necessitat d’accedir al lloc web.

googlereader
(Clica la imatge per fer-la més gran.)

També s’ha desenvolupat software d’escriptori per tal de rebre aquestes notificacions. Estic parlant de programes com l’RSS Owl per al Windows (en realitat és multiplataforma) o el Liferea i l’Akregator per als entorns UNIX. Podem incloure també en aquest grup totes les extensions que s’han desenvolupat per als navegadors i clients de correu per tal de que puguin llegir aquests formats.

El que m’ha agradat més (i que estic fent servir actualment) és l’extensió Brief per al Firefox. Un cop instal·lada, maneja les subscripcions com si fossin adreçes d’interès. Avisa si hi ha entrades per llegir i proporciona una pàgina especial per llegir-les (paregut al Google Reader). Perdo la possibilitat de poder seguir els feeds si no estic amb el portàtil, però m’agrada tindre el lector de feeds integrat amb el navegador i a més és molt més personalitzable i configurable que qualsevol lector web.

brief
(Clica la imatge per fer-la més gran.)

Doncs bé, com vegeu hi ha moltes opcions de sindicació. Una infinitat de blogs us estan esperant, millorar la vostra experiència navegant està a les vostres mans.

Anuncis

La mort dels llibres (II)

Des del fracàs de la primera generació de llibres electrònics, s’ha parlat i s’ha pensat molt de com tornar-los a introduir al mercat. Està clar que la gent no llegirà llibres asseguda davant la pantalla de l’ordinador, amb la incomoditat que això suposa i el perjudicial que això és per als seus ulls. Per aquest motiu que amb l’alliberament al mercat de la segona generació dels llibres-e s’ha canviat completament la visió de la idea original.

Ja s’han començat a comercialitzar dispositius de la mida i el pes d’un llibre tradicional, que permeten la lectura de llibres electrònics guardats al seu interior. Òbviament, això suposarà poder-los portar allí on vulguem, i poder així llegir els nostres llibres on acostumàvem a llegir-los, ja sigui a un parc baix el sol o al llit abans d’adormir-nos. Això presenta una gran avantatja respecte als seus predecessors de primera generació.

Per una altra banda, també s’està investigant en com aconseguir que no se’ns casquin els ulls al llegir aquests llibres. La tecnologia que s’està desenvolupant actualment és la tinta electrònica, que imprimeix a la pantalla del dispositiu el text que volem llegir, sense cap tipus de retroil·luminació i sense consumir energia mentre el text està escrit (tan sols en consumeix quan es canvia de pàgina). Es pretén així aconseguir una lectura més agradable, similar a la tradicional.

llibre-e

El que em preocupa es que també s’han estat desenvolupant tecnologies per tal de “protegir” els drets d’autor d’aquests llibres (que també són extensibles a la música i les pel·lícules). Em refereixo al DRM, una tecnologia que gestiona els drets digitals dels documents i que dificultarà la copia d’aquests en gran mesura, guardant informació personal del “propietari” dels drets, i no deixant així que ningú que no sigui ell pugui llegir/reproduir aquestes obres.

Com us en podeu adonar, si es comercialitzen els llibres electrònics d’aquesta manera perdrem el dret de deixar un llibre a un amic! No li podrem deixar perquè només el podrem llegir nosaltres, i això és intolerable. Ara fa poc l’iTunes ha començat a treure la protecció DRM de les seves cançons per les queixes que ha rebut just per aquest motiu (i potser també perquè Amazon venia música sense DRM i venia més). No sé què passarà amb els llibres.

El que si que tinc clar és que si passés amb els llibres el que ha passat amb la música i les pel·lícules, les biblioteques ja no serien necessàries. La digitalització dels continguts musicals i audiovisuals ha permès la distribució ràpida i eficaç a través d’Internet d’una manera prou econòmica (bàsicament, gratis). Ara és molt més fàcil d’accedir a aquests continguts i això es nota en quant a que actualment s’escolta més música i es veuen més pel·lis que mai.

No sé si es llegiràn més llibres quan aquests es digitalitzin, però em sedueix la idea de poder portar tots els meus llibres sempre al damunt i a més poder ampliar la col·lecció amb uns quants clics i uns minuts d’espera mentre es descarrega la nova adqusició d’Internet. Això sí, sempre que conservem tots els drets que ens ofereixen els llibres tradicionals.

La mort dels llibres (I)

Quan la Xarxa de xarxes es començava a estendre pel món, ara ja fa uns quants anys, alguns entusiastes pronosticaven la mort del llibre en paper. Deien que Internet seria la gran biblioteca mundial, on es podrien trobar totes les obres dels autors clàssics i moderns i on també es podrien trobar tots els avenços científics i tecnològics més actuals de l’època. Un invent tant important com l’impremta.

I tenien raó. Internet s’ha convertit en aquests pocs anys en la biblioteca més gran de la història de la humanitat. S’hi poden trobar notícies, articles, multimèdia de tot tipus i des d’ara fa poc, llocs on la participació dels usuaris és vital; com poden ser les xarxes socials, la blogosfera o la Viquipèdia, entre d’altres. Internet ens aproxima a tots a la cultura, i això ha provocat una revolució comparable a la que va provocar l’impremta ara fa 500 anys.

Tot i així, les llibreries encara venen llibres en format paper. La gent no es baixa llibres per Internet, com sí ho fa amb el nou àlbum del seu grup preferit o el nou èxit dels cinemes. Quines poden ser les causes, doncs, de que la gent no se’ls baixi, i de que per tant no hi hagi tanta oferta de llibres, si aquests són la base de tota cultura?

Doncs perquè no va tenir gens d’èxit digitalitzar els llibres perquè puguin ser llegits des d’un ordinador. Ara farà uns anys companyies com Microsoft i Adobe van apostar per la lectura electrònica i van treure el Microsoft Reader, per llegir arxius amb extensió .lit, i l’Adobe Acrobat Reader, per llegir arxius amb format .pdf. No van tenir gens d’acceptació degut a que, òbviament, no és el mateix llegir un llibre en paper on vulguis i amb la posició que vulguis que llegir-lo sempre assegut davant de l’ordinador i cansant-te la vista per la retroil·luminació de la pantalla. Tot i així, el PDF s’ha convertit en un estàndard obert usat per publicar revistes electròniques a la Xarxa, així com d’altres continguts. El format .lit, en canvi, ha caigut en l’oblit.

Però la cosa no acaba aquí. Des de llavors s’està treballant en altres maneres de digitalitzar els llibres per que siguin més amigables als lectors. Serà la segona generació de llibres electrònics (llibres-e o e-books), però d’això en parlarem a la mort dels llibres (II).