La perfecció de Gaia

Des de petits ens han ensenyat que Gaia (més coneguda per la Mare Naturalesa) és molt sàvia. Qui ho podria refutar després de veure aquest vídeo?

vist a | El sentido de la vida

Anuncis

La relativitat d’anomenar-se Albert

Anant al lavabo mentre estudiava per a l’examen de llenguatges, gramàtiques i autòmats a la biblioteca de la universitat, em vaig topar amb un llibre que em va cridar l’atenció:Portada del llibre La relativitat d'anomenar-se Albert

Els companys de classe van flipar quan el vaig agafar, amb la feinada que teníem aquests dies. Tot i així, aquest llibre m’ha acompanyat els moments en que ja n’estava fart de tanta minimització d’autòmats, formulació de predicats i disseny de funcions recursives.

És un llibre breu i fàcil de llegir, que d’una manera molt propera i fascinadora ens explica la vida d’aquest geni, que potser hagués resultat avorrida agafant la seua biografia o un llibre sobre física quàntica. La teoria de la relativitat, paradoxes temporals, viatges en el temps, problemes lògics… tot fet a mida per a nens de secundària, i sempre amb aquell tant ben aconseguit misteri que no et deixa perdre paraula, que impulsa el lector a llegir el llibre fins un final que, per cert, està molt ben aconseguit.

Sols per fer-vos a la idea, us cito com explica el llibre la teoria de la relativitat:

Suposo que tots coneixeu la novel·la Els viatges de Gulliver, escrita per Jonathan Swift, el 1726. […] Després del naufragi, Gulliver va arribar a una illa deserta i es va quedar adormit. Hores més tard, quan es va despertar, es va trobar lligat a terra i envoltat d’una multitud d’éssers diminuts que tafanejaven sobre el seu cos. Gulliver va suposar que la sort l’havia portat fins a un país d’homes minúsculs en el qual, per comparació, ell mateix semblava un gegant. Però, i si fos al revés? No podria haver passat que els seus capturadors fossin de la talla normal i algun misteriós encís l’hagués transformat a ell en un gegant? Al cap i a la fi, si algun bromista ens tanca en una habitació on tot té la meitat de la mida normal, els mobles, les finestres, ens resultaria impossible demostrar que no som nosaltres els que hem crescut. La idea de la relativitat és en essència ben senzilla i sorgeix de la impossibilitat de trobar un a referència absoluta a partir de la qual es pot mesurar la mida de les coses o la velocitat a què es mouen.

Si en teniu l’oportunitat, llegiu-lo, perquè val molt la pena.

El concepte d’infinit

Atenció: Abans de començar a llegir, m’agradaria alertar de que l’entrada actual és una xorrada, un acudit prou dolent. Si no agrada, sento la decepció. Comencem.
Simbol de l'infinit, un pobre 8 que "se l'ha fotut de morros".

Símbol de l'infinit, un pobre 8 que "se l'ha fotut de morros".

El concepte d’infinit ha estat teoritzat pels matemàtics durant tota la història de les matemàtiques. Demostracions, límits, derivades, càlcul integral… pàgines i pàgines de símbols matemàtics illegibles que ningú entén. I tot per explicar una cosa tan senzilla com aquesta:

[musiqueta] Un elefante se balanceaba sobre la tela de una araña. Como veía que no se caía, fue a buscar a otro elefante. Dos elefantes se balanceaban sobre la tela de una araña. Como veían que no se caían, fueron a buscar a otro elefante. Tres elefantes se balanceaban sobre la tela de una araña. Como veían que no se caían, fueron a buscar a otro elefante. Cuatro elefantes se balanceaban sobre la tela de una araña. Como veían que no se caían, fueron a buscar a otro elefante. Cinco elefantes se balanceaban sobre la tela de una araña. Como veían que no se caían, fueron a buscar a otro elefante. Seis elefantes se balanceaban sobre la tela de una araña. Como veían que no se caían, fueron a buscar a otro elefante. Siete elefantes… [prou musiqueta]

Del paràgraf anterior en deduïm que: u, si els elefants mai caiguessin, quedaria explicat el concepte d’infinit; dos, que en el món real tot és finit, ja que els elefants sempre acaben caient; tres, tot i així, aquest concepte té cabuda dins la nostra imaginació, i per tant dins els nostres somnis, les nostres esperances i les nostres il·lusions.