Home Project

Aquest és el un trocet del documental amb el que m’he topat mirant per Internet. Imatges espectaculars oi? Parla sobre la nostra història. No la història que surt als llibres de text, amb innumerables reis i anys per memoritzar, sinó la història que no està escrita. La vida està en aquest planeta des de fa 4 mil milions d’anys, nosaltres, la espècie humana, des de fa tan sols 200 mil. Veient-lo ens donem compte que l’hem oblidada, i el que és més greu, hem oblidat l’estret vincle que manteníem amb la naturalesa i l’hem trencat.

El pots veure complertet i amb tota la nitidesa de detalls fent clic aquí o demanant-me’l si em coneixes en persona.

vist a | Proyecto Sandía

La mort dels llibres (II)

Des del fracàs de la primera generació de llibres electrònics, s’ha parlat i s’ha pensat molt de com tornar-los a introduir al mercat. Està clar que la gent no llegirà llibres asseguda davant la pantalla de l’ordinador, amb la incomoditat que això suposa i el perjudicial que això és per als seus ulls. Per aquest motiu que amb l’alliberament al mercat de la segona generació dels llibres-e s’ha canviat completament la visió de la idea original.

Ja s’han començat a comercialitzar dispositius de la mida i el pes d’un llibre tradicional, que permeten la lectura de llibres electrònics guardats al seu interior. Òbviament, això suposarà poder-los portar allí on vulguem, i poder així llegir els nostres llibres on acostumàvem a llegir-los, ja sigui a un parc baix el sol o al llit abans d’adormir-nos. Això presenta una gran avantatja respecte als seus predecessors de primera generació.

Per una altra banda, també s’està investigant en com aconseguir que no se’ns casquin els ulls al llegir aquests llibres. La tecnologia que s’està desenvolupant actualment és la tinta electrònica, que imprimeix a la pantalla del dispositiu el text que volem llegir, sense cap tipus de retroil·luminació i sense consumir energia mentre el text està escrit (tan sols en consumeix quan es canvia de pàgina). Es pretén així aconseguir una lectura més agradable, similar a la tradicional.

llibre-e

El que em preocupa es que també s’han estat desenvolupant tecnologies per tal de “protegir” els drets d’autor d’aquests llibres (que també són extensibles a la música i les pel·lícules). Em refereixo al DRM, una tecnologia que gestiona els drets digitals dels documents i que dificultarà la copia d’aquests en gran mesura, guardant informació personal del “propietari” dels drets, i no deixant així que ningú que no sigui ell pugui llegir/reproduir aquestes obres.

Com us en podeu adonar, si es comercialitzen els llibres electrònics d’aquesta manera perdrem el dret de deixar un llibre a un amic! No li podrem deixar perquè només el podrem llegir nosaltres, i això és intolerable. Ara fa poc l’iTunes ha començat a treure la protecció DRM de les seves cançons per les queixes que ha rebut just per aquest motiu (i potser també perquè Amazon venia música sense DRM i venia més). No sé què passarà amb els llibres.

El que si que tinc clar és que si passés amb els llibres el que ha passat amb la música i les pel·lícules, les biblioteques ja no serien necessàries. La digitalització dels continguts musicals i audiovisuals ha permès la distribució ràpida i eficaç a través d’Internet d’una manera prou econòmica (bàsicament, gratis). Ara és molt més fàcil d’accedir a aquests continguts i això es nota en quant a que actualment s’escolta més música i es veuen més pel·lis que mai.

No sé si es llegiràn més llibres quan aquests es digitalitzin, però em sedueix la idea de poder portar tots els meus llibres sempre al damunt i a més poder ampliar la col·lecció amb uns quants clics i uns minuts d’espera mentre es descarrega la nova adqusició d’Internet. Això sí, sempre que conservem tots els drets que ens ofereixen els llibres tradicionals.

La mort dels llibres (I)

Quan la Xarxa de xarxes es començava a estendre pel món, ara ja fa uns quants anys, alguns entusiastes pronosticaven la mort del llibre en paper. Deien que Internet seria la gran biblioteca mundial, on es podrien trobar totes les obres dels autors clàssics i moderns i on també es podrien trobar tots els avenços científics i tecnològics més actuals de l’època. Un invent tant important com l’impremta.

I tenien raó. Internet s’ha convertit en aquests pocs anys en la biblioteca més gran de la història de la humanitat. S’hi poden trobar notícies, articles, multimèdia de tot tipus i des d’ara fa poc, llocs on la participació dels usuaris és vital; com poden ser les xarxes socials, la blogosfera o la Viquipèdia, entre d’altres. Internet ens aproxima a tots a la cultura, i això ha provocat una revolució comparable a la que va provocar l’impremta ara fa 500 anys.

Tot i així, les llibreries encara venen llibres en format paper. La gent no es baixa llibres per Internet, com sí ho fa amb el nou àlbum del seu grup preferit o el nou èxit dels cinemes. Quines poden ser les causes, doncs, de que la gent no se’ls baixi, i de que per tant no hi hagi tanta oferta de llibres, si aquests són la base de tota cultura?

Doncs perquè no va tenir gens d’èxit digitalitzar els llibres perquè puguin ser llegits des d’un ordinador. Ara farà uns anys companyies com Microsoft i Adobe van apostar per la lectura electrònica i van treure el Microsoft Reader, per llegir arxius amb extensió .lit, i l’Adobe Acrobat Reader, per llegir arxius amb format .pdf. No van tenir gens d’acceptació degut a que, òbviament, no és el mateix llegir un llibre en paper on vulguis i amb la posició que vulguis que llegir-lo sempre assegut davant de l’ordinador i cansant-te la vista per la retroil·luminació de la pantalla. Tot i així, el PDF s’ha convertit en un estàndard obert usat per publicar revistes electròniques a la Xarxa, així com d’altres continguts. El format .lit, en canvi, ha caigut en l’oblit.

Però la cosa no acaba aquí. Des de llavors s’està treballant en altres maneres de digitalitzar els llibres per que siguin més amigables als lectors. Serà la segona generació de llibres electrònics (llibres-e o e-books), però d’això en parlarem a la mort dels llibres (II).