18 de març: recorda, mai m’oblidis

Recorda tots els fets del curs passat, quan milers d’estudiants recorríem els carrers per fer sentir les nostres veus, per sobre d’aquells que les volien fer callar i, així, evitar que la societat fos conscient del que estava passant. Volien evitar que la societat sabés que estaven transformant les nostres universitats públiques en universitats neoliberals, controlades i dirigides per uns quants. Recorda quan tots cridàvem un mateix lema: ATURAR EL DETERIORAMENT DE L’ UNIVERSITAT PUBLICA!

Recorda les desenes de facultats ocupades, les aules, els rectorats i els passadissos. Per la necessitat de crear un espai de discussió, reflexió i coneixement que no ens volien donar. No volien que penséssim, ni discutíssim, ni coneguéssim, ni reflexionéssim ni que opinéssim sobre els canvis que s’estaven produint al sistema educatiu d’aquest país i la resta d’Europa.

Recorda el 18 de març, el dia en que no van poder amagar més quins eren els seus mètodes per imposar les seves decisions i demostrar a mans de qui està el poder! Recorda com et perseguien pels carrers, com varen assetjar el barri del born per apallissar tothom qui tenia una opinió diferent a la seva! Recorda el desallotjament violent del rectorat de la UB!

Ens digueren que tot el que denunciàvem era mentida, tanmateix, un any més tard, ja es comença a veure quina és la realitat:

  • El preu de les matricules ha augmentat considerablement. Els nous crèdits ECTS són un 33% de mitjana més cars que els antics. En el cas de Medicina l’augment ha estat del 45,89%.
  • Declaració de muntanyà: Els rectors volen ser nomenats per agents externs a la universitat (en substitució de la votació ja poc democràtica actualment en vigor, en la que ja no hi tenim massa participació). Volen que el Claustre de les universitats de Catalunya (òrgan de màxima representació de la comunitat universitària) deixi de ser un òrgan executiu i decisori.
  • L’estratègia 2015 del govern espanyol pretén potenciar els préstecs renda.
  • Els exàmens de setembre d’estudiants de grau han estat suprimits.
  • La generalitat ha reduït un 8% el finançament a les universitats.
  • La UAB pretén reduir un 3% el personal acadèmic.
  • La UAB ha realitzat convenis amb Banco Santander, La Caixa, Telefónica, Repsol YPF, El Corte Inglés, SGAE entre d’altres. (però no us preocupeu, segur que no intervindran en les decisions de la universitat…).
  • 4 vicerectors de la UB han dimitit per falta de democràcia.

Avui haurà una concentració a les 7 de la tarda, davant de Plaça Catalunya, en Contra de l’imposició d’una Universitat Neoliberal.

m’informa per correu | la Mònica

Anuncis

No em puc quedar callat

(enllaç al vídeo)

Ho hem vist a les notícies. Potser n’hem parlat amb els amics i la família, amb els companys de classe o de feina, i potser fins i tot ens n’hem anat a manifestar pels carrers i les places. Estudiants de la Universitat de Barcelona han estat apallissats brutalment per les forces de l’estat, i això ens indigna profundament. Tots ho em vist en imatges que ens han fet ficar la pell de gallina. Però amb això comprenem realment el que està passant? La pantalla ens contesta les preguntes que ens passen pel cap?

Serà millor que ens fiquem en antecedents. Sabem que fa mesos que es fan manifestacions en contra del Pla Bolonya, que molts estudiants de la UB han ocupat les seues aules i que aquesta dissidència ha anat guanyant suport mediàtic durant tot aquest temps. Però per què ara aquest acte de violència desmesurada per part dels mossos d’esquadra? Quin haurà sigut el desencadenant? És possible que hagi estat una sola persona.

No sé si coneixereu el cas de l’Enric Duran. Els medis l’han anomenat el Robin dels bancs, ja que la seua gran gesta ha estat “l’expropiació” de 492.000€ a 39 entitats bancàries, a les que havia demanat crèdits que no pensava tornar. Una part d’aquests diners els va invertir en la publicació el 17 de setembre de 2008 d’un diari anomenat CRISI, d’un caire totalment anticapitalista i que explica com els bancs creen els diners del no-res, sent el sistema econòmic actual una gran mentida. En aquest diari el mateix Enric anunciava la seva acció de desobediència a les entitats bancàries i la reivindicava com a forma de insubmissió al sistema capitalista.

(Fes clic a la imatge per decarregar-te l'exemplar.)

(Fes clic a la imatge per descarregar-te l'exemplar.)

Desprès d’haver reivindicat públicament la seua estafa, l’Enric va desaparèixer del mapa. Cap indici, cap rastre, fins ara, que amb la publicació d’un segon número anomenat PODEM!, ha reaparegut públicament. Ho ha fet el 16 de març, en una roda de premsa al rectorat de la Universitat de Barcelona en el que explicava que l’endemà (dia 17) es distribuiria la continuació d’aquell primer diari publicat feia sis mesos. I així va ser, arreu de Catalunya i l’estat espanyol milers de voluntaris començaren a distribuir els 350.000 exemplars d’aquest diari que ens convida a fer un canvi de valors, a construir una nova societat post capitalista basada en el respecte al planeta i la primícia del benefici col·lectiu.

podem

(fes clic a la imatge per descarregar-te l'exemplar.)

L’Enric fou detingut el mateix dia, el dia 17, quan els mossos irromperen en el rectorat de la Universitat i se l’emportaren emmanillat i acusat d’estafa continuada. La matinada del dia 18, el dia en que van ser filmades les imatges que tots hem vist, la policia va tornar a actuar brutalment al mateix edifici, per desallotjar-lo dels estudiants que l’ocupaven des de feia quatre mesos, protestant en contra del Pla Bolonya.

Aquests van convocar per les 11:30 una roda de premsa i una concentració de protesta que ha acabat amb nombroses persones ferides i detingudes, així com una manifestació esporàdica a les 8 de la tarda que també ha acabat amb una càrrega policial d’una violència esgarrifosa.

Crec que als alts dirigents no els ha fet cap gràcia que un anarquista anés repartint diaris explicant a la gent que podem viure sense bancs, sense empreses multinacionals, sense diners i sense classe política i se n’han volgut desempallegar. I un cop s’hi havien ficat, han volgut matar dos pardals d’un sol tir i acabar també amb l’ocupació pel tema de Bolonya que també se’ls en anava de les mans.

També crec que els que controlen el “cotarro” tenen por. Tenen por d’un noi amb els collons ben posats, d’uns estudiants que han aguantat quatre mesos reivindicant la seua opinió, i de que això vagi a més. Potser sigui per això tanta violència i repressió policial. Ara bé, aquesta és tan sols la conclusió a la que he arribat jo. Pot ser estigui molt lluny de la realitat perquè no sóc un testimoni de primera persona ni estic ben informat: tota la informació en la que es basa aquest article ha estat recollida de la web i de correus que m’han enviat. Tan sols faig córrer la veu, no em podia quedar callat davant aquesta injustícia.

ACTUALITZAT 31/MARÇ: Enllaço un text que m’ha agradat molt i que crec que pot complementar aquest: Contra el Pla Bolònia i contra un estat policial.

Conferència d’en Richard Stallman a la UAB

Per qui no ho sapigui, Richard M. Stallman és el personatge més gran dins el moviment del programari lliure. Ell fou un dels primers en revel·lar-se en contra de la privatització del programari i és possible que sense ell avui en dia el software lliure tan sols sigués una utopia.

Ahir, navegant per Internet, em vaig topar amb un vídeo d’una conferència seua a la Universitat Autònoma de Barcelona (si, la Universitat en que els estudiants són prou valents com per donar la cara encara que els perilli la seua integritat física, em solidaritzo amb ells des d’aquí). Bé, en aquest vídeo, Stallman explica els principis d’aquest moviment i molts dels seus aspectes amb molt de detall. És molt recomanable i a més molt amè, ja que aquest home barbut és tot un personatge.

El podeu veure des d’aquí: http://www.gnuab.org/streaming/RMSUAB

O descarregar directament des d’aquí: http://www.gnuab.org/files/stallman_bo.ogg

Si feu servir el Windows, potser no podreu veure bé el vídeo que descarregueu, això es degut a que el reproductor de Windows no té suport per el, fins ara, únic format de vídeo lliure. No hi ha cap problema, el podreu veure bé amb el VideoLAN o amb el MPlayer.

Ma mare des que va veure el paio este “evangelitzant” sobre l’ús del software lliure, creu que estic ficat dins una secta. Espero que vosaltres no penseu el mateix de mi quan el vegeu.

Especial Radio Novato #1

Després d’unes quantes setmanes sense retransmetre, ja tornem a ser aquí, veïns de la nostra comunitat.

Ja ha passat molt de temps des de començaments de curs, quan tots nosaltres entràvem per les portes de la residència contemplant el que seria la nostra llar durant els mesos següents. Alguns ho feien amb nostàlgia i d’altres amb sorpresa i amb intriga per saber a quina habitació els portaria el conserge i qui seria el seu company d’habitació (si es que la compartia).

A mi personalment m’ha passat volant, i es que la vida de l’universitari és única, gent. És per això que dedicarem aquest especial a analitzar-la en profunditat, o almenys tot el que hem pogut conèixer d’aquesta amb el temps que portem aquí.

Primer que tot, la vida de l’estudiant universitari mitjà no transcorre a les aules. Això és un mite. La seua vida és una farra constant en que si va a la facultat és per les braves dels bars pròxims a aquesta, o per si hi ha la sort de trobar algú de classe que tingui els apunts d’aquells dies. Una vida en que qualsevol dia es bo per agafar-la amb un botellón de 4 euros, en que qualsevol dia es bo per liar-la. Un mode de vida que recordem que tot bon novato s’ha d’adaptar, si es que encara ho ho ha fet.

Però, és tot tant bonic? On està la trava? Es troba en els exàmens finals. La vida universitària seria comparable a unes vacances pagades si no sigués per ells. Realment el comportament dels universitaris canvia radicalment a partir d’aquestes dates i és just quan es guanyen el nom d’estudiants. Les biblioteques s’omplen de manera multitudinària i els estudiants canvien les nits de farra per nits d’estudi. Són hores on prodigiosament aprenen de cop el que la universitat havia previst que haurien d’aprendre en 4 mesos de classe. Una proesa inhumana.

Per sort, això tan sols passa dos vegades a l’any. Tota la resta és: dijous al port, divendres de ressaca, dijous al port, divendres de ressaca. En definitiva, que quan diguin que els millors anys de la vida són els que passes a la universitat, doneu-los la raó.

I res, que aquest és el primer dels dos especials que tenim previstos retransmetre abans de nadal. Després donarem per finalitzada la temporada i la la nostra plantilla es dedicarà a escriure sobre altres assumptes d’interès general però ja no sota el títol de Radio Novato.

Moltes gràcies, un cop més, per escoltar-nos.

També ho he publicat a: blog d’RPR.