Objectiu: conquerir el món

Anuncis

Sobre la democràcia inclusiva

Des de fa un temps estic llegint-me Hacia una democrácia inclusiva, de Takis Fotopoulos. És un llibre espès, dels que t’has de llegir quatre vegades les pàgines per entendre alguna cosa, però m’agrada. Es tracta d’una proposta que m’inspira, doncs parla de com fer-ne d’aquesta societat, una societat horitzontal, conscient i democràtica.

Sol he llegit el primer capítol, que parla de com l’economia de mercat s’ha anat endinsant en les nostres vides i ens ha convençut, en sols 200 anys, de que les injustícies que aquesta comporta sobre la societat són les que hi ha i no s’hi pot fer res. Aquest n’és un extracte, en el que cita a Polanyi, i que descriu clarament com ens hem deixat vendre:

El treball i la terra no són una altra cosa que els mateixos sers humans dels que consta tota societat i els entorns naturals en els quals ella existeix; incloure treball i terra en els mecanismes de mercat significa subordinar la substància mateixa de la societat a les lleis del mercat.

Si us pica la curiositat, podeu saber-ne més d’aquest projecte veient aquest vídeo. És una entrevista a l’autor del llibre, que jo mateix he ajudat a subtitular (feu clic sobre CC per seleccionar els subtítols en català o castellà):

+info | democraciainclusiva.org

Campanya Dove

Els que em coneixeu sabeu que mai faria difusió d’una campanya publicitària de cap empresa si la campanya no fos realment bona. Doncs bé, Dove m’ha sorprès.

Dove “Evolution”

El setembre de 2006 va treure un anunci a la televisió que va ser molt polemitzat. Realment impressionant. Jutgeu per vosaltres mateixos.

No creus que la nostra percepció de la bellesa està distorsionada?

DOVE “Onslaught”

Ja fa temps les protagonistes dels anuncis d’aquesta empresa són dones normals i corrents (vull dir que no hi ha entre elles cap “bellesa”), apostant així per el que anomenen “la bellesa real”. Un altre vídeo que pot cridar la atenció és aquest de més abaix.

Parla amb la teua filla abans que la industria de la bellesa ho faci.

DOVE “Onslaught(er)”

Finalment us deixo amb la resposta al vídeo anterior de Greenpeace. No té desperdici 😉

El 98% del bosc indonesi haurà desaparegut quan Azizah compleixi 25 anys. La majoria és destruït per a fer oli de palma, que és utilitzat per fer productes Dove. Parla-ho amb Dove abans que sigui massa tard.

Ho he vist a | objectiu.net

Home Project

Aquest és el un trocet del documental amb el que m’he topat mirant per Internet. Imatges espectaculars oi? Parla sobre la nostra història. No la història que surt als llibres de text, amb innumerables reis i anys per memoritzar, sinó la història que no està escrita. La vida està en aquest planeta des de fa 4 mil milions d’anys, nosaltres, la espècie humana, des de fa tan sols 200 mil. Veient-lo ens donem compte que l’hem oblidada, i el que és més greu, hem oblidat l’estret vincle que manteníem amb la naturalesa i l’hem trencat.

El pots veure complertet i amb tota la nitidesa de detalls fent clic aquí o demanant-me’l si em coneixes en persona.

vist a | Proyecto Sandía

El “secret” de la felicitat

Tothom correm darrera la felicitat però sembla que a molts se’ns escapa. Cansats i insatisfets, ens trobem davant un carreró sense sortida, sense saber cap on tirar, ni què fer.

En una societat com aquesta, (casi) tots tenim les necessitats bàsiques cobertes, i per tant ningú sofreix per la fam ni per la intempèrie, autèntics problemes a altres llocs. Així doncs, quin n’és l’impediment? Per què aquesta insatisfacció?

En la meua humil opinió, som estúpids. Ens preocupa tot, els errors del passat, el que ens espera en el futur, el que pensen els altres del que fem i el que deixem de fer… Som estúpids perquè seguim les estúpides normes d’aquesta societat, que no ens deixen ser nosaltres.

A més, molts busquem la felicitat en l’acumulació de bens. Sempre volem més i més, però mai sabem el que volem. D’altres la busquem en el plaer, i passem les nits entre braços d’homes i dones desconeguts. Però això no ens porta enlloc, sols a un buit que sentim en el fons del nostre cor.

Arribats a aquest punt, ens hem de replantejar les coses. Hem oblidat el feliços que érem de petits, assaborint al màxim el temps de joc i sense cap altra preocupació. Ens hem fet grans, però això no és cap impediment per ser feliços.

La felicitat és l’alegria d’estar vius, i s’hi pot ser sense tindre res. Hem de ser capaços de no angoixar-nos per res, no tenir por a res, i ser el suficientment decidits per fer el que volem fer i no el que ens imposen (ser lliures). És a dir, el que Timón i Pumba ja cantaven el seu dia: Hakuna Matata!

La felicitat no és tan sols un xut de dopamina que ens proporciona el cervell, sinó que és l’objectiu primordial de tot ésser humà, l’objectiu final de tota la humanitat, per dir-ho de alguna manera. I ens trobem amb que molts han desistit i s’han cregut que en la vida no tothom pot ser feliç.

No som valents i no ens atrevim a desafiar la vida. Som capaços de molt més, però ningú exprimeix els seus dies al màxim. Tenim por a fer el que volem, pensem que ho podem fer en un altre moment o que simplement no som capaços de fer-ho. I això és un error del que no ens en donarem compte fins el final de les nostres vides.

Així doncs, qui veus al matí quan et mires a l’espill? Una persona decidida en viure aquell dia com si fos l’últim, o una ànima en pena que, per carència de voluntat i imaginació, deambula per la vida sense sortir de la rutina, imitant els altres com una ovelleta, i sense sortir de la seguretat que el seu corral li ofereix?

Senzillament, val la pena.