El concepte d’infinit

Atenció: Abans de començar a llegir, m’agradaria alertar de que l’entrada actual és una xorrada, un acudit prou dolent. Si no agrada, sento la decepció. Comencem.
Simbol de l'infinit, un pobre 8 que "se l'ha fotut de morros".

Símbol de l'infinit, un pobre 8 que "se l'ha fotut de morros".

El concepte d’infinit ha estat teoritzat pels matemàtics durant tota la història de les matemàtiques. Demostracions, límits, derivades, càlcul integral… pàgines i pàgines de símbols matemàtics illegibles que ningú entén. I tot per explicar una cosa tan senzilla com aquesta:

[musiqueta] Un elefante se balanceaba sobre la tela de una araña. Como veía que no se caía, fue a buscar a otro elefante. Dos elefantes se balanceaban sobre la tela de una araña. Como veían que no se caían, fueron a buscar a otro elefante. Tres elefantes se balanceaban sobre la tela de una araña. Como veían que no se caían, fueron a buscar a otro elefante. Cuatro elefantes se balanceaban sobre la tela de una araña. Como veían que no se caían, fueron a buscar a otro elefante. Cinco elefantes se balanceaban sobre la tela de una araña. Como veían que no se caían, fueron a buscar a otro elefante. Seis elefantes se balanceaban sobre la tela de una araña. Como veían que no se caían, fueron a buscar a otro elefante. Siete elefantes… [prou musiqueta]

Del paràgraf anterior en deduïm que: u, si els elefants mai caiguessin, quedaria explicat el concepte d’infinit; dos, que en el món real tot és finit, ja que els elefants sempre acaben caient; tres, tot i així, aquest concepte té cabuda dins la nostra imaginació, i per tant dins els nostres somnis, les nostres esperances i les nostres il·lusions.